Diverses publicacions han fet esment recentment de les dues primeres obres de la Premi Nobel de Literatura Herta Müller en la nostra llengua: L'home és un gran faisà en el món i La bèstia del cor.
El primer d'aquests títols "és una excel·lent porta d'entrada a la seva literatura (...) perquè, a més a més, s'hi pot apreciar l'estil que la caracteritza, d'una brutalitat estilitzada, subterrània, elíptica, d'un lirisme tan bell com inquietant o cru". Én aquests termes es parla en el suplement "L'Espira" del Diari de Balears de L'home és un gran faisà en el món, considerada per molts, una de les millor obres de Müller amb "una prosa banyada per un desencís lacònic o irat, plena d'imatges suggeridores". Estem davant "d'una novel·la breu memorable, d’un lirisme roent, captivador, i una duresa compacta", segons escriu Enric Sòria al "Quadern" d'El País; una obra que ens acosta a "la Rumania del Conducator y la Securitate y su atmósfera opresiva descrita con una prosa seca: un testimonio sobre la Europa que permaneció medio siglo secuestrada por el «socialismo real", comenta Sergi Dòria a l'Abc en la seua edició catalana.
"Estem davant d'una prosa fortament empeltada de ritme i sonoritat poètica, fins al punt que s'hi pot advertir una construcció a base de fragments de poemes prosificats i que s'enllacen els uns amb els altres per a bastir el conjunt", segons es comenta en la publicació digital Debatabat, que retrata La bèstia del cor com "una magnífica recreació de l'ambient tancat i clos de la repressió i l'asfíxia dictatorial dels anys de Ceausescu (...) estem davant de la crònica de l'anul·lació vital d'un grup de joves per part d'un estat totalitari, (...) amb una descripció dels sentiments i les relacions entre els protagonistes conduïda de manera magistral".
Comentaris