Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2014

Tots Sants, reivindicant els nostres monstres!

Sens dubte hui és un molt bon dia per reivindicar que a la nostra cultura també en sabem d’històries de pors, de monstres i de dimonis. I és que a banda de tot allò que demostra la ciència i s’ensenya a les escoles, hi ha un món misteriós fet de llegendes que formen part de la tradició oral del nostre país. Ara que s'acosta la Nit de les Ànimes i el dia de Tots Sants, us proposem un a lectura molt especial. Això sí, no us quedeu sols mentre llegiu perquè us parlem del llibre Llegendes Valencianes, de Víctor Labrado, i els nyítols, els butonis, la Quarantamaula o l’home del sac són els protagonistes...   En aquest llibre de gran format, amb una acurada edició, Francesc Santana s’ha encarregat del repte de posar cara, ulls i nassos, molts nassos, als personatges mitològics, alguns dels quals no havien estat mai representats gràficament. Però no només això, per arrodonir aquest fantàstic viatge que presenta els éssers fantàstics més representatius de la cultura popular valenci

Qui és John Banville?

El pròxim 24 d’octubre l’escriptor irlandés John Banville, de qui Bromera ha publicat deu novel·les en la col·lecció «L’Eclèctica» , rebrà el Premi Príncep d’Astúries de les Lletres. Una ullada ràpida als guardonats ens adverteix del fet que, més enllà de consideracions polítiques (que se’n podrien fer), es tracta d’una distinció important en el panorama europeu actual. Des de la primera edició en 1981, l’han rebuda escriptors tan importants com José Hierro, Juan Rulfo, Mario Vargas Llosa, Carmen Martín Gaite, Günter Grass, Doris Lessing, Margaret Atwood (també publicada per Bromera), Leonard Cohen o Philip Roth, entre altres. Resulta significatiu que no fou fins al 1999 que es va premiar un autor que no haguera escrit la seua obra en castellà. Des del premi a Günter Grass, doncs, el Príncep d’Astúries s’ha obert a unes altres literatures a banda de la hispanoamericana i és en aquesta tendència global que cal situar la tria de John Banville. Una pretensió internacionalista, tanma