divendres, 30 de juny de 2017

Tornen els #MotsLiteraris a Bromera

A partir del pròxim dilluns 3 de juliol, fareu bé d'estar molt atents i atentes a les nostres xarxes socials -tant Facebook com Twitter-, perquè eixe dia posem en marxa els #MotsLiteraris2017, el passatemps més refrescant de l’estiu.

Cada setmana publicarem a les nostres xarxes socials una pista que vos permetrà endevinar la paraula que s'amaga a l'encreuament de Bromera. En tots els casos, es tracta de termes i definicions molt lligats a les novetats del nostre catàleg. Però no patiu, perquè endevinar-los és molt fàcil! Per a participar, només heu de deixar-nos un comentari amb la solució correcta.


Entre tots els qui encerteu l’enigma cada setmana sortejarem un exemplar del llibre amb què es relaciona la paraula de l'encreuament. Els guanyadors i guanyadores es donaran a conéixer el dia 4 de setembre. Molta sort i molt d’enginy!


dilluns, 26 de juny de 2017

De l’eufòria de Barcelona’92 al drama dels Balcans, 25 anys després

Enmig de la commemoració dels 25 anys dels Jocs Olímpics i Paralímpics de Barcelona’92, Lluís-Anton Baulenas –guanyador de guardons tan prestigiosos com el Sant Jordi, el Ramon Llull i el Carlemany– ens presenta Amics per sempre, Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira 2016. Es tracta d’una novel·la ambientada a l’estiu del 1992, que ens explica de forma irònica com es van viure dos grans esdeveniments tan diferents, els Jocs Olímpics i la Guerra dels Balcans.

El llibre conta la història d’en Ferran, un personatge que, després de viure l’horror de la guerra dels Balcans per atzar, torna a Barcelona en plena efervescència olímpica. L’eufòria de la ciutat contrasta amb la crisi personal del protagonista, un contrast que acompanya durant tot el llibre i que serveix a l’autor per dotar la novel·la d’una crítica social i política punyent.


La novel·la situa l’acció principal a Barcelona, una ciutat que l’autor retrata amb tots els seus clarobscurs; però part de la trama també passa en algunes de les subseus olímpiques del 92, com ara la Seu d’Urgell, que va acollir les proves de piragüisme; Banyoles, que va ser subseu de la competició de rem, i Vic, que va acollir competicions d’hoquei sobre patins i hípica.

L’any del seu 25é aniversari, Baulenas ens fa viatjar en el temps i reviure moments que molts guardem de manera molt especial a la memòria. Nombroses institucions també s’han unit a l’aniversari de Barcelona’92 com l’Ajuntament de Barcelona, el Comité Olímpic Internacional i altres institucions esportives del país. Pel 25 aniversari, Cobi, la mascota dissenyada per Mariscal, recorrerà els carrers de la capital catalana durant tot l’estiu.



dilluns, 19 de juny de 2017

Gran èxit del primer cap de setmana de la nova campanya de “Llegir en valencià”

S’acosta l’estiu i “Llegir en Valencià” ha tornat de nou als quioscos del nostre territori, des del diumenge 18 de juny. En aquesta dotzena edició, “Llegir en valencià, les nostres contalles”, la Fundació Bromera ha apostat per contalles valencianes, històries populars que han seduït un fum de generacions. Els lectors podran gaudir de relats tradicionals valencians recollits en una sèrie d’onze llibres. Els contes es podran aconseguir com cada any amb els periòdics Levante-EMV i Información, on la campanya començarà a partir del dia 2 de juliol.

La Fundació Bromera per al Foment de la Lectura ha apostat en aquesta edició per autores i autors valencians de renom com és el cas de Carles Cano, Francesc Gisbert, Fina Girbés, Pepa Guardiola, Josep Franco, Vicent Borràs, Raquel Ricart, Isabel Canet Ferrer, Joanjo Garcia, Vicent Usó i Esperança Camps. L’objectiu de la campanya es fomentar la lectura en valencià i el coneixement de la cultura valenciana. El primer llibre de la campanya, Rodolf el Rata, és un relat sobre l’home del sac escrit per Carles Cano que s’ha repartit gratuïtament el primer cap de setmana.

Aquesta dotzena campanya, que es va presentar el passat dijous 15 de juny a Alzira, consolida un camí de col·laboració i unió d’esforços que la Fundació Bromera va impulsar ara fa dotze anys i que té el suport explícit de més de 50 entitats públiques i privades, universitats, partits polítics, organitzacions econòmiques, sindicals i professionals, així com de diversos col·lectius cívics de diferent caire que aposten per un objectiu comú: millorar l’índex de lectura entre els valencians i que la gent llija en valencià.

Un any més, cada setmana es podran guanyar diversos premis si es responen correctament les preguntes proposades sobre els onze llibres de la col·lecció. Qui les encerte podrà aconseguir tres vals de Consum amb un valor de 100 euros cada un, trenta vals de 15 euros que els guanyadors podran utilitzar a Pollos Planes, així com deu vals per a dues persones per a menjar als restaurants La Parrilla de Pollos Planes i vint carrets d’anar a comprar de la marca Rolser.

divendres, 19 de maig de 2017

Fins i tot els morts... lligen novel·la negra

La novel·la negra és un gènere que enamora, i a Bromera ho sabem molt bé, ja que el noir ens té enlluernats. Amb autors com Pierre Lemaitre o Benjamin Black al nostre catàleg, no ens falten lectures trepidants i plenes de suspens. Per això, aquesta setmana ens ha emocionat especialment la notícia que Benjamin Black ha estat guardonat amb el Premi Best Novel en la cinquena edició del Festival VLC Negra per Fins i tot els morts, l’última entrega de la sèrie protagonitzada pel prosector Quirke.

El fet que aquest títol haja rebut un guardó que reconeix la millor obra internacional de gènere noir publicada al llarg d’aquest any ens anima a continuar cultivant el gènere negre i a seguir comptant amb autors de nivell al nostre catàleg. Si encara no heu tingut l’oportunitat de llegir Fins i tot els morts, ací us n’oferim un tast que de segur us deixarà amb ganes de més:

Un matí gloriós en ple juny, a en David Sinclair se li acudí que s’havia equivocat de feina. Tenia trenta-quatre anys ara; després de passar vuit anys preparant-se, feia cua per a la plaça de cap de servei d’autòpsies a l’Hospital de la Sagrada Família, per succeir el seu cap, en Quirke, que estava de baixa mèdica ampliada i, si existia la justícia, permanent. En aquells vuit anys, o això li semblava, no s’havia aturat ni una sola vegada per preguntar-se si de debò volia ser prosector. Ni tampoc recordava haver decidit, en els temps d’estudiant, que volgués passar la vida fent allò: llescant les panxes de cossos morts, retallant-ne les costelles i serrant-ne els estèrnums, amb els narius plens d’aquelles olors terribles, les mans gomoses de sang coagulada. Què era el que acostumava a dir en Quirke? A baix entre els morts. De debò aquell era un lloc on passar una vida?

La sala d’autòpsies era una caverna sense finestres al soterrani. Les bancades de fluorescents del sostre emetien un brum lleu i incessant que avui li produïa dolor a les temples. Sabia que a l’exterior lluïa el sol del matí. Tot de noies amb vestits de tirants passejaven per la vora del riu, i hi havia cignes a l’aigua, i onejaven banderes en la brisa tèbia, i al carrer Grafton es devia sentir aquella intensa olor bruna de grans de cafè torrant-se que sortia del portal obert de la Cafeteria Oriental Bewley, i els repartidors de diaris devien cridar els últims titulars, i es devia sentir el soroll de les ferradures dels cavalls sobre les llambordes, i els crits de les floristes a les parades. Estiu. Gentada. Vida.”


Si vols acabar de llegir el primer capítol de la novel·la, fes clic ací.

divendres, 12 de maig de 2017

L'encisadora mèdium de Silvestre Vilaplana

Aquesta setmana hem rebut una molt bona notícia, ja que la novel·la La mèdium, del reconegut escriptor Silvestre Vilplana, ha estat distingida amb el Premi Crítica Serra d’Or Juvenil, guardó organitzat per la revista Serra d’Or, una de les publicacions més antigues en la nostra llengua.

Per això, aquesta setmana tornem a parlar de literatura juvenil al nostre bloc, en concret, d’aquesta fascinant obra de l’escriptor alcoià que, si encara no heu tingut l’oportunitat de llegir, us recomanem encaridament. La mèdium és un thriller que atrapa des de la primera pàgina amb una intensitat narrativa que va creixent a mesura que acompanyem la protagonista en la seua cursa per la supervivència.

Layza és una nena amb un poder extraordinari per a predir el futur. Aquesta virtut ha condicionat la seva vida des de petita, davant la incomprensió de la gent que l’envolta. Però quan la premsa coneix aquest poder, i, per tant, passa al domini públic, es veurà obligada a emprendre una cursa contra rellotge per tal de sobreviure. Diferents grups poderosos la persegueixen per controlar i treure profit del que la nena atresora. Cada cop, els reptes seran més grans i els entrebancs més difícils de superar. Com podrà una nena enfrontar-se a tants i tan poderosos enemics?


Si us pica la curiositat i teniu ganes de llegir-la, nosaltres us n’oferim un tast.

I, si ja heu llegit La mèdium i us agrada l'estil de l'autor, per què no feu una ullada a la resta dels seus títols a Bromera?

dijous, 4 de maig de 2017

Taula rodona al voltant de la literatura infantil i juvenil

Aquesta setmana, la literatura infantil i juvenil serà la protagonista del nostre bloc, ja que Bromera ha organitzat una taula rodona al voltant de la LIJ per a presentar les obres guanyadores i finalistes del XXI Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil, el XXI Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre i el I Premi Enric Solbes d'Àlbum Il·lustrat Consorci Ribera i Valldigna. L’acte tindrà lloc a la Casa de Cultura d’Alzira (c/Escoles Pies, 4) el pròxim dimarts 9 de maig a partir de les 19.30 h.

Maite Monar, Secretària Tècnica del Consell Escolar de la Comunitat Valenciana, serà la moderadora d’aquest col·loqui, en el qual també participaran Silvestre Vilaplana, escriptor d’El triangle rosa, Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil, Carles Cano, amb El desbaratat conte dels fesols màgics, Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre, Toni Cabo, autor d’El llarg viatge de Nanuq, Premi Enric Solbes d'Àlbum Il·lustrat Consorci Ribera i Valldigna i els finalistes del Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil i del Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre, Lluís Miret, amb Vampirs, friquis i tacons d’agulla, i Pep Castellano amb Diari d’unes vacances avorrides, respectivament.

Us oferim un tast de les obres que es presentaran perquè aneu obrint boca:



Dani menteix. Menteix molt bé. Però ho fa per pura supervivència. Perquè no es comprén a ell mateix, perquè no s’accepta com és, perquè té por de l’entorn que l’envolta, perquè poden més els prejudicis que els sentiments. Fins que un dia la xarxa de mentides comença a trencar-se i per fi s’enfronta a una veritat que li fa mal, però que l’alliberarà. Sense dramatismes i amb bona cosa d’humor, assistim al descobriment de l’opció sexual d’un adolescent.




Tots els veïns del poble consideren que Bru és un autèntic babau, fins i tot sa mare. Quan un dia Bru ven l’únic porc de la família a canvi d’un grapat de fesols, tot es complica. Però el titellaire que li’ls va vendre li havia promés que eren màgics. Potser sí que són uns fesols màgics, però donen uns poders desbaratats!




Es tracta d’un relat que narra el creixement personal de l’osset protagonista fruit de la pèrdua dels éssers volguts i que promou el gust per la lectura i l’adquisició de valors ètics i socials.



La família Carranza descobreix que pateix una maledicció centenària que afecta les filles majors de cada dues generacions. Gràcies a les investigacions històriques del pare, sabran que estan a punt de ser víctimes de l’atac d’un vampir que els ha jurat venjança eterna. A pesar de la desgràcia que suposa saber-se la sisena víctima, Lorena, una jove despreocupada i superficial, no pensa estar-se quieta esperant l’atac vampíric. Tampoc la seua germana, que intentarà que el destí no es complisca amb l’ajuda d’un company de classe molt friqui. Aconseguiran salvar-la?





Marta se’n va de vacances amb sa mare, a contracor, a una casa rural perduda a la muntanya on no hi ha connexió a Internet ni tele. I per si fóra poc, s’ha deixat la tablet. Allí es troba amb un amic, i allò que en un principi havien de ser unes vacances avorrides sense res a fer, acaba convertint-se en el millor estiu de la seua vida.

dimarts, 25 d’abril de 2017

Vine a conéixer els teus autors i autores predilectes!

Arribem a l’equador de la Fira del Llibre carregats d’energia i amb un fum d’activitats i signatures programades per a l’últim cap de setmana de la mostra literària. Ara teniu l’oportunitat d’assistir a tallers, concerts i presentacions i, sobretot, de conéixer als vostres autors i autores preferits i poder intercanviar opinions amb ells.


Ja sabeu qui voleu que vos signe un llibre? Nosaltres som incapaços de triar-ne només un! 

Podeu consultar el calendari complet de signatures ací.


dimecres, 12 d’abril de 2017

#FinançamentJust

La recent presentació del projecte de Pressupostos Generals de l’Estat per a 2017 ha fet evident que els valencians i valencianes rebrem la menor inversió per habitant de tot l’Estat, una despesa que suposa un 6,9% de la inversió durant el 2017 i s’allunya de l’11% que representa la població valenciana. Una xifra que, a més, suposa una reducció del 33% de les inversions per a 2017 i la relegació de la nostra autonomia com el territori amb menys inversió si tenim en compte la població. Mentre que el projecte preveu una inversió mitjana a tot l’estat de 185 euros per habitant, a València, Alacant i Castelló la quantitat baixa fins als 119 euros.

Així, la inversió de 2017 en les nostres comarques serà de 589 milions d’euros davant dels 879 que es van assignar als comptes de  2016, el que suposa una baixada de 290 milions d’euros.

Aquesta conjuntura posa d’actualitat, precisament, un dels títols publicats a la col·lecció «Bromera Actual» fa només un parell d’anys. Es tracta de l’obra El finançament valencià, de la submissió al canvi necessari, de Vicent Cucarella, tècnic d’investigació de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques i recentment nomenat Síndic Major de Comptes. Un llibre imprescindible per a entendre la situació que vivim i l’origen de l’infrafinançament valencià.

Sense perdre de vista una adequada documentació i una acurada anàlisi, Cucarella explica de manera entenedora quina transcendència té per als ciutadans l’actual sistema de finançament i com hem arribat a ser l’única comunitat que, amb un PIB per capita inferior a la mitjana, aporta més del que rep.

Per què som l’autonomia pitjor finançada de l’Estat? Des de quan es manté aquesta situació de greuge? Es tracta d’un maltractament permanent que exigeix solucions de consens, un pacte social per a forçar la revisió de l’actual sistema de finançament. Per això, a més d’analitzar la situació, l’obra recull una sèrie de propostes per al canvi, més necessari que mai.


Si voleu saber més sobre el finançament valencià i sobre l’obra de Vicent Cucarella, vos recomanem que feu una ullada als següents vídeos que expliquen d’una manera molt senzilla la situació de les finances públiques valencianes:




dijous, 30 de març de 2017

Fem-nos grans amb els llibres!

El 2 d’abril se celebra en tot el món el Dia Internacional del Llibre Infantil, una festivitat que es va instaurar en 1967 per a commemorar el naixement de l’escriptor danés Hans Christian Andersen i que té l’objectiu de promocionar la lectura entre els més menuts. Per això, a Bromera ens agradaria sumar-nos a aquesta celebració fent un repàs als beneficis que comporta la lectura en els infants.


Temàtica
Els llibres infantils solen tractar temes importants en la vida, com l’amistat o la pèrdua, de manera propera i amena. Així, els infants tenen un primer acostament positiu a aquests assumptes i descobreixen com fer front als conflictes.
D’altra banda, els protagonistes d’aquestes obres s’enfronten a situacions quotidianes i a problemes similars als que viuen els xiquets i les xiquetes, per la qual cosa ells s’hi identifiquen fàcilment i aprenen a reaccionar i a comportar-se en aquestes circumstàncies. A mesura que cataloguen les seues emocions mitjançant la seua identificació amb els personatges, les comencem a comprendre i s’ensenyen a relacionar-se amb els altres i a moure’s en la societat.

Humor
L’humor sempre està present en les obres infantils, tant si es tracta de relats d’aventures, d’amor, de terror... o d’altres històries més quotidianes. La rialla i la metàfora són les millors maneres d’acostar tot tipus de situacions als més menuts i d’aconseguir que estimen la lectura.

Llenguatge
Els àlbums per a xiquets i xiquetes empren un llenguatge senzill i entenedor per a facilitar la seua comprensió. D’aquesta forma, els infants van adquirint vocabulari a poc a poc, ampliant-lo amb cada nova lectura. Així, també aprenen les normes ortogràfiques i de redacció, sense haver de realitzar un esforç conscient per a fer-ho.

Vincles afectius
És bo que els pares, mares, oncles, germanes, cosins o iaies dediquen una estona al dia a llegir o contar contes en veu alta amb els més menuts de la casa. Amb aquest costum es crea un vincle afectiu amb els infants que, alhora, aprenen a escoltar i a estar atents. La lectura en veu alta els permet adquirir nous coneixements i utilitzar noves eines de comprensió. És un moment únic en el qual interactuen de manera íntima i afectuosa amb els éssers estimats.

Autoestima
La lectura permet que els xiquets i xiquetes desenvolupen la seua imaginació i creativitat, però no només això: si llegint es diverteixen, aquesta diversió crearà una sensació d’alegria i felicitat que millorarà la seua autoestima i els ajudarà a guanyar confiança en ells mateixos. Això sí, per a aconseguir-ho cal que recordem sempre oferir-los llibres adequats a la seua edat i al seu nivell de lectura ja que, si tractem d’interessar-los en relats massa complicats per a ells, només aconseguirem l’efecte contrari: perdran tot l’interés per la literatura.


Després de descobrir la importància de la literatura infantil per als xiquets i xiquetes, de segur que vos ve de gust regalar algun llibre als més menuts de la casa. Per això, us deixem amb algunes idees ben divertides:





dijous, 23 de març de 2017

Llegeix, prem el REC... i guanya!

Amb aquest lema, el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, la Universitat Oberta de Catalunya i Catorze convoquen el 4t Concurs de Booktràilers per a joves de 14 a 18 anys, en el qual col·labora també l’editorial Bromera. Encara que l’objectiu final del concurs és dinamitzar les biblioteques i incentivar la lectura entre els joves, el certamen suposa també una oportunitat perfecta per a unir dues grans passions: la lectura i l’audiovisual.

Participar en el concurs és molt senzill: només cal formar un grup de quatre persones entre 14 i 18 anys, escollir un llibre que us apassione –una novel·la, un poemari, un assaig... tot és vàlid!- i pensar un guió per a elaborar un booktràiler que done a conèixer el llibre. Podeu gravar el vídeo tant amb una càmera com amb un mòbil però heu de tindre en compte que el producte acabat no pot superar els 90 segons de durada.

Per últim, haureu d’inscriure-vos al formulari del web del concurs i penjar el booktràiler a YouTube o a Vimeo, la plataforma que més us agrade. Això sí, no us oblideu de fer fotografies del procés de gravació per a compartir-les a Instagram amb l’etiqueta #booktrailerscat i el títol del vostre booktràiler, perquè l’equip que millor il·lustre el making of del seu treball té una sorpresa reservada.

Com que el concurs es divideix en quatre categories, teniu quatre oportunitats d’emportar-vos un premi a casa pel Millor booktràiler, el Millor guió, el Booktràiler més creatiu o el Booktràiler més votat pel públic. A més a més, els grups que aconseguisquen arribar a la final gaudiran d’un taller amb un guionista professional i cadascun dels membres dels quatre equips guanyadors rebran una subscripció a Filmin durant sis mesos i un lot de llibres.


Animeu-vos a deixar volar la vostra imaginació i explicar en un booktràiler què fa que el vostre llibre preferit siga tan especial!

dijous, 16 de març de 2017

La primavera es vesteix de negre

Març s’ha convertit en un mes negre, almenys a les terres de l’Ebre, on tenen lloc diversos festivals dedicats a aquest gènere. D’una banda, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona acull Kosmopolis, una trobada literària biennal que se celebra des de l'any 2012 a la Ciutat Comtal. La literatura, en totes les seues vessants, es converteix en la protagonista absoluta d’aquesta mostra on s’aposta per un concepte de literatura amplificada que engloba totes les manifestacions de la paraula: tant oral com impresa o electrònica.


Escriptors, poetes, filòsofs, científics, músics, cineastes, dramaturgs, conta-contes, dibuixants, guionistes, periodistes, actors, bibliotecaris i editors formen part d’aquest projecte a través de debats i xarrades sobre temes d’actualitat literària, sempre amb la participació dels lectors i assistents.
La desena edició de la mostra se celebrarà del 22 al 26 de març i comptarà amb la intervenció de dos escriptors de talla mundial que a Bromera coneguem molt bé: John Banville i Pierre Lemaitre. Els autors, que ocupen un lloc destacat a l’Olimp de la novel·la criminal, participaran el pròxim 24 de març en el cicle de “Diàlegs K”, una sèrie de trobades entre referents culturals.

Banville i Lemaitre, que es reuneixen per primer cop, parlaran sobre literatura i política en temps difícils i sobre el fet d’escriure en dos gèneres. Poden els llibres canviar el món? De quina manera la literatura mostra la realitat? Com és possible escriure en dos gèneres? Per què és interessant fer-ho? Quin és el paper social del «crim»? Per què la novel·la negra és tan popular a Occident?



A més, l’escriptor francès presentarà la seua darrera novetat, Recursos inhumans, una nova incursió en la novel·la negra que denuncia el costat més immoral del món empresarial.

D’altra banda, John Banville participarà també el 25 de març a EL VI FA SANG, el Festival Internacional de Novel·la Criminal en Català, que tindrà lloc a L’Espluga de Francolí i on rebrà el Premi Internacional EL VI FA SANG. La mostra servirà també d’escenari per a la presentació del seu últim treball: Fins i tot els morts.


Si sou tan amants de la literatura criminal com nosaltres, aquesta primavera negra plena de cites ineludibles us enamorarà.

dijous, 9 de març de 2017

Dones amb una habitació pròpia

El 8 de març es commemora el Dia Internacional de la Dona i, a Bromera, ens agrada celebrar-lo des d’una perspectiva literària, dedicant l’entrada d’aquesta setmana al paper que han jugat i juguen les dones en la literatura.

Durant segles, les escriptores van trobar una llarga sèrie d’impediments per dedicar-se a la seua passió. Amb el pas del temps, però, van anar desenvolupant una sèrie de mecanismes i estratègies per sortejar aquests obstacles: masculinitzar els seus noms per aconseguir publicar els seus treballs, crear una literatura estrictament femenina que no es desviara ni un mil·límetre del cànon imperant o, tot just el contrari, descriure a les seues novel·les dones impròpies o marginals, per tal que les seues obres no foren catalogades com a “literatura de salonet”.

És molt important reconéixer el paper d’aquestes pioneres de la literatura ja que, sense el seu esforç i la seua rebel·lia, ara resultaria impossible trobar les prestatgeries de les llibreries i biblioteques atapeïdes de noms femenins. L’atreviment d’aquestes dones ha permés i facilitat que les escriptores contemporànies hagen pogut convertir la literatura en la seua professió i hagen aconseguit, en paraules de Virginia Wolf, una habitació pròpia. Només cal fer una ullada al catàleg de novetats d’editorials com Bromera per adonar-nos-en de la importància que han adquirit les autores en el món del llibre:

L’estil directe i sense embuts de Leïla Slimani
Fa uns mesos, Leïla Slimani va guanyar el Premi Goncourt, el més prestigiós de les lletres franceses, per la seua segona novel·la, Una dolça cançó. Abans de ser guardonada però, l’obra s’havia convertit en un èxit de vendes a França.

El fet no resulta sorprenent si tenim en compte l’estil directe i amb tocs poètics de l’autora que, en només tres línies, endinsa el lector en un suspens fascinant i audaç sobre les relacions de dominació o els prejudicis de classe i culturals. Un relat magnífic i esfereïdor, carregat de tensió i molt potent.


Myriam decideix tornar a treballar com a advocada, malgrat la reticència del marit, després d’uns anys retirada per cuidar els seus dos nens. La parella comença a cercar mainadera, i després d’una tria molt exhaustiva, troba Louise, qui conquereix ràpidament l’estima dels nens i passa a ocupar, a poc a poc, un lloc central a la llar. Però el parany de la dependència mútua que es va creant es tancarà de manera tràgica.



Maria Carme Roca: feminisme a la Segona República
L’autora ens endinsa en els conflictes de la Barcelona dels anys 30 a través dels ulls de la jove protagonista de La noia del club. Maria Carme Roca ens acosta amb mestria els anhels i somnis Flora i les dificultats per fer-los realitat, alhora que ens permet acostar-nos a la història i conèixer una època convulsa que es debat entre l’esperança i l’immobilisme.
Es tracta d’un relat ben travat amb un transfons històric que quasi arriba a convertir-se en un personatge més de la novel·la. Amb prop de cinquanta llibres publicats, Roca continua sorprenent-nos amb la seua capacitat per analitzar la nostra història recent.

Des de ben jove, la Flora ha volgut ser nadadora. Tot i que la seva família li fa costat, no ho té gens fàcil. No tenen gaire diners i ha de compaginar el treball amb l’esport. Els aires nous que duu la proclamació de la Segona República donen ales al seu somni i la Flora s’entrena de valent, amb la il·lusió de destacar en la competició. Alhora, entra en contacte amb un grup de dones que aspiren a transformar la realitat des de l’art, la literatura o el periodisme, com ara Rosa Maria Arquimbau, Irene Polo, Annà Murià o Mercè Rodoreda.


L’expedició de María Solar
La reconeguda escriptora gallega María Solar és l’autora d’una apassionant novel·la que narra la primera expedició sanitària internacional de la història. Al llarg del relat desfilen figures imprescindibles de la història de la medicina, així com els vint-i-dos xiquets i xiquetes, injustament invisibilitzats, que, amb el seu sacrifici, van fer possible una gran fita històrica.
Tanmateix, els orfes que protagonitzaren l’expedició no són els únics personatges reivindicats en aquesta obra a cavall entre la novel·la història i la d’aventures. En ella es recorda també el decisiu paper d’Isabel Zendal, la rectora de l’orfenat, sense la qual aquesta aventura no s’haguera pogut portar a terme.
A més, aquesta aventura increïble tindrà la seua versió cinematogràfica aquest 2017 amb «22 ángeles».

 L’any 1803 el vaixell Maria Pita va emprendre un viatge extraordinari des de la Corunya. Hi viatjaven vint-i-dos xiquets orfes inoculats amb el virus de la verola amb l’objectiu de transportar la vacuna enllà de l’oceà i salvar així la vida de milers de xiquets. El doctor Balmis, un metge alacantí pioner en les tècniques de vacunació, amb el suport del cirurgià català Josep Salvany, va dirigir aquesta aventura filantròpica que semblava impossible. I així hauria estat si no fos per la valentia i el sacrifici dels orfes i, especialment, de la rectora de l’orfenat, Isabel Zendal. De fet, el seu paper esdevindria fonamental per dur endavant aquesta expedició.

Jèssica Fortuny i l’ombra del maltractament
L’actriu i escriptora Jèssica Fortuny ens ofereix Nora, un text teatral que aborda des d’una perspectiva íntima i emocionant el maltractament de la seua protagonista. En el context econòmic actual, Nora decideix donar un gir a la seua situació i presentar-se a una entrevista de treball en el seu supermercat habitual. L’espera i una freda habitació seran les causants del canvi, una transformació que es projectarà inconscientment en la seua vida.
A través del personatge, es reflecteixen algunes senyals que reconeguem –o no- en una situació de maltractament psicològic.


 Nora és una dona jove, amb estudis i una gran il·lusió per menjar-se el món. De sobte, però, tot canvia. És el moment en què decideix unir la seua vida a la de Tomeu. Llavors Nora desapareix. Es converteix en una ombra, maltractada, reclosa a casa. Un dia, la mala situació econòmica l’obliga a eixir-ne i acudir a una entrevista de treball. A la sala d’espera comença un viatge que li capgirarà la vida inesperadament.]



La tendresa de Rocio Bonilla
Rocio Bonilla s’atreveix amb tot: des d’àlbums il·lustrats que rendeixen un merescut homenatge a les mares, fins a històries que defensen el valor de l’amistat o relats que pretenen transmetre als més menuts la màgia de la lectura. La il·lustradora catalana ha estat un èxit de vendes gràcies a De quin color són els besos?, la seua obra estrela, amb més de 35.000 exemplars venuts en un any.
Des que va canviar el món de la publicitat per l’editorial, Bonilla ha publicat mitja dotzena d’àlbums infantils, històries tendres i divertides, perfectes per a llegir en família i per a treballar conceptes com l’amistat, l’amor o la imaginació. Ara, Bromera reedita una de les seues primeres obres, La muntanya de llibres més alta del món, amb un nou disseny de coberta i un mesurador de regal.

 Enric estava convençut que havia nascut per a volar. Mirava els avions, intentava fabricar-se ales de tota mena, fins i tot va demanar poder volar com a regal per a Nadal! Però no funcionava res... Un dia, sa mare li va contar que hi havia altres maneres de fer realitat el seu somni i li va posar un llibre a les mans. Aquell mateix dia, sense adonar-se’n, Enric va començar a volar...




Com veieu, arreu del món comptem amb un nombre molt important de dones que escriuen i conreen la literatura en tots els seus vessants: novel·la, poesia, teatre, assaig, àlbum il·lustrat... Esperem que, si sou tan addictes a la literatura com nosaltres, ho celebreu llegint les seues obres i, per descomptat, no només el 8 de març sinó al llarg de tot l’any.

dimarts, 28 de febrer de 2017

Les Falles més literàries

Entrem en març i, amb aquest mes, arriba també una de les festes més tradicionals de les nostres terres: les Falles. Només falten unes setmanes perquè ens submergim en l’efervescència fallera que a més, enguany esperem amb més il·lusió que mai perquè, finalment, la nostra festa ha estat reconeguda per la UNESCO com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Les Falles, però, estan molt lligades a altres expressions culturals valencianes, com l’art i la literatura. Per això, aquesta setmana hem decidit imbuir-nos de l’esperit faller i dedicar el nostre bloc a les obres literàries més flamígeres de Bromera!

Comencem per un clàssic en la nostra llengua: Joan Fuster. Potser vos sorprendrà trobar entre la bibliografia de Fuster, un iconoclasta hostil als tòpics, un llibre sobre les Falles, l'espectacle que més tòpics concentra de tot el folklore valencià. Combustible per a falles, però, no és ni un pamflet ni un libel irreverent i despietat contra les Falles, sinó un recull d'escrits, a manera de breus apunts sociològics, que tracten d'explorar, a través del motiu faller, el caràcter i la mentalitat dels valencians.

L'autor, amb el seu estil àgil i incisiu, ens parla dels ingredients i de la significació de les Falles, una manifestació festiva que pot ser tant una mostra innocent del barroquisme valencià com també un poderós instrument de reprovació moral.

Si voleu començar aquest lectura, feu clic ací.


Per als més menuts...

Tanmateix, els adults no som els únics que podem gaudir de la literatura fallera. Els lectors més joves tenen al seu abast un llibre molt divertit on les Falles són protagonistes: l’obra de teatre Empar Fallera major infantil, de Fani Grande.

Empar és una xiqueta vital i optimista que vol ser fallera major infantil de la seua comissió. Però a casa no van molt bé les coses i son pare i sa mare no ho veuen gens clar. Empar pensa una solució i demana ajuda a amics i veïns per a aconseguir el seu somni. Sabrem si aconsegueix el seu propòsit al final d’aquesta deliciosa obra sobre l’amistat, la il·lusió...  i les Falles!

Feu clic ací per llegir-ne el primer capítol.

dijous, 16 de febrer de 2017

El jurat més estricte tria la literatura més divertida

Un any més, torna el Premi de Literatura Infantil «Atrapallibres», convocat pel Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (ClijCAT) amb el propòsit d’estimular en els infants la lectura d’imaginació. El que converteix aquest guardó en quelcom especial no són els llibres seleccionats per al concurs –encara que sempre contenen tant de nivell com diversió–, sinó el nivell d’exigència del seu jurat.


Per què? Doncs perquè els encarregats de valorar aquestes obres literàries són, ni més ni menys, els seus lectors i lectores. El Premi Atrapallibres es desmarca així, deixant que siguen els lectors reals d’aquestes històries els qui decidisquen quina n’és la millor i mereix el seu reconeixement. Una fita molt complicada d’aconseguir per a qualsevol llibre, ja que no hi ha cap jurat més exigent que el format per aquests xiquets i xiquetes que tenen molt clar el que els agrada i el que detesten.

Com que l’objectiu del guardó és aconseguir que el major nombre possible d’infants lligen els llibres seleccionats, els exemplars es fan arribar al centres de primària i les biblioteques de Balears, Catalunya i el País Valencià, on els alumnes es constitueixen com a jurat. Així, han de presentar i defensar les seues obres preferides davant dels seus companys i, entre tots, han d’anomenar el que consideren millor. Es tracta d’una manera molt encertada de fer sentir la veu dels infants, donant-los l’oportunitat de funcionar com un jurat amb repercussió més enllà del centre escolar i la biblioteca.

Enguany, a més, a Bromera estem d’enhorabona ja que la novel·la El noi que va xatejar amb Jack Sparrow, de Francesc Puigpelat, ha estat seleccionada en la categoria d’11-12 anys. Creuem els dits!


A més, com que s’acosta el veredicte del jurat, els amics de la llibreria infantil i juvenil La Petita i la Biblioteca Manuel Arranz Poblenou han preparat una festa molt divertida per ajudar els xiquets i les xiquetes a decidir el seu vot. Si encara no teniu clar qui votareu, podeu passar-vos per la biblioteca el divendres 17 de febrer a partir de les 18 h, on trobareu els autors i autores de les tres obres seleccionades en aquesta categoria. És una oportunitat única per a xerrar amb ells i tindre una gran trobada lectora. Els escriptors intentaran defensar els seus títols però, convenceran el jove jurat? Encara haurem d’esperar unes setmanes per descobrir-ho!

dijous, 9 de febrer de 2017

Un certamen educavisual per a tots els públics

Ha nascut el certamen Proyecta Alc, un espai de convivència entre l’educació i l’audiovisual amb l’objectiu d’afavorir la inclusió de les noves tecnologies en els centres educatius de les comarques del sud. Fins ara, aquest festival havia estat vinculat a la Mice, la Mostra Internacional de Cine Educatiu però, en aquesta edició, per primera vegada, el certamen ha preferit tindre una identitat pròpia. Igual que el Mice, del que fa poc vos parlàvem, aquest projecte busca possibilitar l’adaptació dels centres escolars a la nova realitat on la imatge és el principal mitjà de comunicació, sobretot entre els més joves.

El certamen naix amb uns objectius molt definits, entre ells, informar de la importància de l’educació en el llenguatge audiovisual, generar inquietuds entre els més joves, afavorir el coneixement de la professió audiovisual i acostar als professors els avantatges de l’ús de ferramentes i narrativa audiovisual en la transmissió de missatges.  Tanmateix, Proyecta Alc es crea, sobretot, per a difondre i promocionar la cultura en totes les seues manifestacions i també per a donar suport a la difusió del producte educatiu valencià en les comarques del sud. La iniciativa està dirigida a un púbic molt divers: xiquets i xiquetes, joves, estudiants del grau en comunicació audiovisual o de FP audiovisual, professionals de l’educació en tots els nivells i també dels mitjans de comunicació, pares i mares.

Des de Bromera també hem volgut col·laborar en el certamen, concretament en el concurs de booktràilers que han organitzat. I és que ens sembla important promoure aquest moviment a favor d’integrar la lectura amb el llenguatge audiovisual. Seguint la estela marcada pel Consell Escolar de la Generalitat Valenciana, que fa poc posava en marxa un concurs de Tràilers de lectura, al Proyecta Alc han convocat una competició de booktràilers. Els vídeos participants s’han pogut visualitzar i votar a la pàgina de Facebook del festival i, de fet, ja es coneixen els guanyadors: un grup d’estudiants de l’IES Fajardo Mendoza, de Benidorm, que han basat el seu treball en El Quijote de Miguel de Cervantes. Enhorabona!

Proyecta-Alc se celebrarà del 13 al 18 de febrer i compta amb un exhaustiu programa farcit de projeccions, formacions al professorat, xarrades, tallers, concursos i exposicions. La primera d’aquestes activitats serà la projecció als cinemes Kinèpolis d’Alacant del documental La història de Jan, del director Bernardo Moll. La inesperada notícia de que Jan tenia síndrome de Down va fer que el seu pare es decidira a escriure un bloc i a gravar al seu fill per a poder així compartir i superar les seues pors. El documental ens narra, des de la intimitat, una història de superació i acceptació. A través del sentit de l’humor, l’esforç i l’amor per Jan, els seus pares busquen normalitzar i donar visibilitat a aquest món desconegut.


Podeu consultar el programa complet de Proyecta Alc en aquest enllaç.

dijous, 2 de febrer de 2017

Princeses flatulentes, valentes i inconformistes

De segur que molts sabeu que a Bromera ens agraden, i molt, les princeses. Personatges gràcils i bells, vestits amb sumptuosos vestits engalanats amb qualsevol variant del color rosa. Tanmateix, heu de saber que les nostres princeses són molt  especials. Encara que vesteixen de rosa i són bellíssimes i elegantíssimes, també  fan coses com tirar-se pets o torcar-se el nas.

Perquè les princeses que més ens agraden són com tu i com jo, tenen virtuts i defectes, i no es conformen amb els contes de fades. Més bé al contrari: volen descobrir la veritat i llegiran tot el que estiga al seu abast per a trobar-la.

Fa un temps vos presentàrem Laura i el seu pare, qui li va descobrir l’anomenat “Llibre secret de les princeses”. Junts, van llegir un secret amagat durant segles: les princeses es tiren pets! I no sempre saben com dissimular-ho! L’olor corporal és una cosa que també afecta a la reialesa...

Ara, vos convidem a seguir investigant altres misteris amagats en els contes tradicionals i que recull aquest enigmàtic volum. En El llibre secret de les princeses que tambées tiren pets (continuació de l’àlbum il·lustrat Les princeses també es tiren pets), Laura s’ha fet gran, però continua tan curiosa com sempre. Ara ja sap llegir i descobrirà per ella mateixa un dels secrets millor guardats de la història: per què els malvats dels contes de fades són com són? Per què són dolents i gaudeixen fent patir els protagonistes de la història?

Durant la seua aventura literària, Laura es creuarà amb bruixes perverses i gegants ressentits, però, com a bona princesa valenta, no deixarà de llegir fins que sàpia la veritat. T’atreveixes a descobrir-la amb ella? 


Després de l’èxit de Les princeses també es tiren pets, arriba a les llibreries El llibre secret de les princeses que tambées tiren pets, la seua divertida continuació. Un àlbum il·lustrat vestit de rosa que trenca amb tots els estereotips i ens demostra que les princeses boniques i delicades poden ser atrevides i valentes. Un missatge llançat amb molta força gràcies a les seues esbojarrades situacions.

A més a més, aquest àlbum té una miqueta més de text que l’anterior i és perfecte per als lectors que, com Laura, també han crescut una miqueta des que van llegir el primer. Per això, és una lectura recomanable per a xiquets i xiquetes a partir de 7 anys.

Si voleu començar a llegir-lo, només heu de fer clic ací.

dijous, 26 de gener de 2017

Isabel-Clara Simó, 40 anys de literatura en femení


Isabel-Clara Simó acaba de ser guardonada amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, un dels més prestigiosos del nostre àmbit cultural i que serveix de reconeixement a la seua extensa trajectòria, tant en la producció literària com en la seua tasca intel·lectual. El guardó està més que justificat si pensem en els més de quaranta anys que l’escriptora alcoiana ha dedicat a la literatura en català, un camp que ella considera «no com un útil, sinó com un art».

L’àmbit d’actuació d’Isabel-Clara Simó no s’ha reduït a l’escriptura, però. Com a intel·lectual, ha estat estretament vinculada a les lluites per la llibertat nacional, de les dones i de la infància. Les seues històries estan escrites des d’un punt de vista de dona i, sovint, transgressor, que ens fa reflexionar sobre la societat en la que vivim i qüestionar-nos la quotidianitat en la que estem immersos. Potser per això, l’alcoiana és una de les figures més populars de la literatura actual en català, i una de les escriptores amb una trajectòria literària més sòlida. La seua obra, de fet, ha estat constantment reeditada i traduïda a diversos idiomes, com l’alemany, l’anglès, el basc, el gallec, el francès, l’hongarès, l’italià, el neerlandès, el suec o el turc.

Al llarg d’una carrera intensa i ferma, l’estil d’Isabel-Clara Simó ha anat evolucionant amb el temps, aprofundint-se i embellint-se. Tanmateix, la seua prosa no ha perdut mai força i els seus personatges continuen traspuant vida, impregnats de magnetisme. Si voleu comprovar-ho, només heu de rellegir algunes de les seues primeres novel·les, com Júlia, un clàssic indiscutible de la literatura catalana contemporània, i comparar-les amb els seus darrers treballs, com L’amant de Picasso, publicada en 2015.


Per sort per als lectors, l’autora ha declarat la seua voluntat de no jubilar-se encara ja que afirma que, si deixara d’escriure, se sentiria morta. Així doncs, el seu desig d’escriure continua tan viu com els seus personatges i les seues històries, que podrem gaudir durant molts anys més.